miércoles, 21 de diciembre de 2011

Només necessites dos segons per entendre-ho tot

A la manera que el río hace sus propias riberas, así toda idea legítima hace sus propios caminos y conductos...



... alguns són molts amples, clars i marcats, altres només hi ha un  petit rastre, insignificant i problemàtic. Quina riera escolliries?



Escollir la riera gran és sempre fàcil, navegues, navegues i navegues, és ampla, segura, marcada, res pot sortir malament, estàs bé amb tu mateix perquè saps quin és el final i com és el camí.
Però realment és el que vols? Ets feliç en aquest viatge? T'agrada el paisatge que portes veient tota la vida?

Què passa si un dia notes un buit al teu interior i ja no pots més? Què passaria si...
... et donessis compte que estas alienat? Que no t'agrada la seguretat d'aquella riera, que necessites trencar les regles, sortir del mercat, sentir-te insegur?



El camí serà més difícil, més dubtós, més ferotge, patiràs, ploraràs, t'estressaràs, pensaràs en tornar, però al final del camí només necessitaràs dos segons per entendre-ho



hauràs vist coses sorprenents, apres, superat, madurat, arriscat, baixat, pujat, divertit, transgredit


No es tracta d'això la vida?

2 comentarios:

  1. Caram Marina. Quin suc li has tret a la posta de sol... M'ha agradat molt el text i la imatge... és clar...

    ResponderEliminar
  2. Crec que si has de navegar per la riera, no té sentit que naveguis... Gran reflexió. Bon Nadal, Marina! ;)

    ResponderEliminar